Publicado: 17 de Abril de 2017

Comencem a envellir en el moment que naixem, és un procés normal que forma part de la vida i per tant universal. Però quan arribem a la vellesa som més conscients del temps que hem viscut i el que ens queda per viure, aquest fet pot tenir afectar la part més emocional de la persona. Tots volem un envelliment saludable, en que les funcions físiques i cognitives no estiguin afectades, però a mida que passen els anys aquestes funcions es veuen disminuïdes en més o menys mida.

M’agrada definir la tercera edad com una “vida” en la que hi ha la jove tercera edad, que aniria del 65 als 70 anys i on les persones estan en gran majoria amb tota l’energia, i amb la saviduria i experiència de tota una vida, en aquesta etapa, les persones ajuden en voluntariat, ajuden als fills amb els nets i en gran majoria segueixen un ritme de vida molt actiu, viatgen i són completament autònoms, estan tenint un envelliment productiu, i per tant es senten realitzats en la societat.

Definiríem la Adulta tercera Edat com l’etapa a partir del 70-72 anys fins als 80, és el moment que les capacitat físiques i cognitives ja es comencen a sentir-se afectades. Les persones encara són autònoms i poden viure soles, no acostumen a tenir limitacions físiques o cognitives que afectin les Activitats de la Vida Diària, però ja no poden ajudar tant als fills ni poden fer tot el que feien, comencen a necessitar ajuda i és un moment delicat emocionalment perquè són conscients del d’aquest canvis. O físicament no poden mantenir el ritme que tenien, o ja no recorden com recordaven. Aquests processos s’acceleren quan hi ha enfermetats que afectin el sistema neuronal. En aquest moment és molt important sentir-se estimat, i útil, però ésser conscient de les limitacions i acceptar-les com un procés normal en la vida d’una persona. És important tenir en aquest moment un envelliment actiu basat en la participació, la salut i la seguretat, i amb això entenem un entorn segur, prevenció de la salud, alimentació…

La persona entraria a la tercer tercera edat després dels 80, i és en aquest moment quan les capacitats es veuen molt més afectades, les limitacions físiques o cognitives fan que ja no puguin viure sols i necessitin companyia en tot moment. En aquest moment, la societat actual té un buit, fa 50 anys les dones estaven a casa i tenien cura dels avis i dels fills, els avis no vivien tants anys i els fills marxaven de casa abans. En el context actual les dones treballen la majoria fora de casa, i els avis no es poden quedar sols tot el dia. Si el que volem és un envelliment actiu, on el seu benestar físic, social, emocional i congnitiu sigui prioritari hem de buscar alternatives més enllà de que estiguin sols a casa. Un centre de dia en concepte modern és un lloc on els avis estan en un entorn social, familiar i professional on poden gaudir d’un envelliment actiu amb activitats especialitzades per a cada persona basat en un pla individualitzat, i els familiars poden estar tranquils sabent que estan ben atesos per professionals en un entorn segur on creiem que les persones grans tenen encara molt a dir en la nostra societat. Per més benefici, les persones continuen vivint o bé a casa seva o amb un fill, de manera que segueixen en un entorn segur, favorable al seu benestar emocional.